Davant d’una obra d’art ens emocionem i quan això passa és un luxe compartir les reflexions i expressar el perquè experimentem emoció amb l’art.
Les emocions també les podem treballar a l’aula a través de l’art. Amb els i les alumnes de l’assignatura de CULTURA CLÀSSICA de primer de batxillerat hem escollit obres del renaixement i hem expressat les nostres emocions:

El naixement de Venus (feu clic per ampliar)

M’emociona perquè Venus és la deessa de la bellesa, l’amor i la fertilitat i penso que el fet que en aquest quadre estigui representada acabada de néixer, nua sobre una petxina i amb una postura despreocupada, mostra la puresa d’aquests conceptes que ella representa.
Per una altra banda, m’agraden molt les flors que cauen del cel i la manera en com està pintat el mar, trobo que aquests dos conceptes fan que el quadre sigui molt agradable de veure i representen molt bé l’arribada de la primavera. No sé si són els colors que utilitza Botticelli o la manera com cauen les flors o es mou el mar, però m’ho podria mirar durant hores.
Aquesta imatge em produeix diverses sensacions, però la més destacada és aquest sentiment d’elegància i harmonia, que a conseqüència transmeten una sensació de tranquil·litat, calma i silenci. Els seus colors em semblen espectaculars, els diferents tons de blaus, verds i beix, tots harmonitzats entre si mateixos transmeten una pau inexplicable. Igual que els seus cossos volant en aquest aire pur. El que em fascina són tots els detalls que pots arribar a observar en aquesta pintura si estàs una bona estona mirant-lo en detall. Les flors que estan caient al costat esquerre m’al·lucina, ja que m’agraden molt les flors; la seva olor, els seus colors… El moviment de les ones del mar, que personalment tant el seu soroll, com el seu aspecte em causen una tranquil·litat i em porta molts bons records.
Per tant, es podria dir que aquest quadre conté tots els elements que personalment m’agraden més i em transmeten més emocions agradables.

Aquesta imatge em produeix emocions perquè com ja he dit abans la dona té una mirada molt directe cap a tu i això provoca sensacions i et desperta alguna cosa al teu interior. A mi personalment m’agraden molt els retrats, ja que em sembla una cosa molt difícil de fer i admiro a la gent que és capaç de fer-ho tan bé. També em crida molt l’atenció la manera la qual ha treballat el seu somriure, pel fet que hi ha cops que la miro i la veig seria i d’altres que la veig somrient i això em crea el sentiment de curiositat i dubte. 

La Gioconda (feu clic per ampliar)

La Capella Sixtina (feu clic per ampliar)

Aquesta obra m’emociona perquè és molt impactant. Quan vaig entrar a la capella em va impressionar molt la quantitat de pintures que hi havia el meu voltant alhora, i com de ben fetes estaven. Les pintures són molt grans i estan per tot arreu, fa la sensació que et rodegen que i miris on miris veus, pintures i art. En el moment que hi entres, la sensació és de no saber cap a on mirar perquè totes les pintures, fetes al fresc, són increïbles i podrien ser obres pel seu compte, individualment. També em sorprèn molt com va ser pintada, ja que per pintar el sostre Miquel Àngel va fer-ho dret i va haver de dedicar-hi molt temps, pràcticament deu anys de la seva vida per fer les obres (el sostre i la paret del judici final).
Crec que la Capella Sixtina és una de les obres artístiques que més m’ha emocionat juntament amb els museus del Vaticà.

QUINES REFLEXIONS MÉS EMOTIVES!