Seria obvi dir que la Jorgina Busquets Corominas ha tingut una carrera meteòrica, però també seria cert. Poc s’ho podia imaginar aquesta alumna de l’Escola Pia Sabadell (on va estudiar de P5 a 2n de Batxillerat) que, mentre ella i jo parlem, dos satèl·lits que ha ajudat a dissenyar sobrevolen casa seva, a Anglaterra, i casa nostra, a Catalunya. Va ser la 24 millor nota de Catalunya a la Selectivitat (s’hi van presentar 26.000 alumnes aquell any!) i, malgrat que volia fer sis o set carreres perquè tot li agradava, va escollir enginyeria aeronàutica a la UPC. Va completar aquesta carrera amb dos màsters (un d’aeronàutica i enginyeria espacial a Anglaterra i un MBA a la London Business School) i, avui, treballa a la City Football Group, empresa propietària de 10 equips de futbol, el més famós el Manchester City.
Com vas arribar a l’Escola Pia?
Els meus pares són de Sant Hilari de Sacalm i no hi tenien cap vincle amb l’Escola Pia. M’han explicat, però, que en venir cap al Vallès per feina, l’Escola Pia va destacar (Vaig fer P4 a Terrassa i després la resta a Sabadell), per dues raons principals: la qualitat de l’ensenyament i una educació en valors. Ells la percebien com una escola avançada on, tot i ser cristiana, s’ensenyava ètica i es donava importància a la tutoria i a la formació més enllà de la part acadèmica.
Quin és el teu primer record? I el darrer?
El primer: estar a la classe de P5, asseguts amb la bata. Imagina’t! Soc capaç de situar la classe quan torno a l’escola. Tinc records del casal d’estiu, d’estar fora al pati jugant amb globus d’aigua i passar-ho superbé.
El darrer té un altre to: recordo segon de batxillerat i la sensació d’acabar una etapa important. Tenir xerrades amb els professors o els companys, caminar pels passadissos i tenir la sensació de la final d’una era… De fet, vaig escriure una postal per tancar l’etapa on deia: “Educar no és només crear estudiants sinó encara més important, formar persones”. Van ser moments molt nostàlgics: havíem compartit tantes coses entre aquestes parets, tants records i vivències. Pensa que entrem infants, amb cinc anys, i sortim persones.
Però tants anys d’escola donen per molt més, oi?
Vull tenir un record especial per les amistats. Una joia. Les connexions que has fet amb la gent. Les meves dos millors amigues segueixen sent de l’escola. I mira que són molt diferents: una viu a San Francisco i l’altra, a Castellar del Vallès.
Són tants els records! Teníem sis anys i a classe venia el “pájaro Xiu Xiu“, el viatge final d’ESO a Itàlia, em veig jugant a bàsquet al pati o a futbol i pitxi, els debats a la classe -una setmana sobre la situació a Catalunya i una altra, sobre els problemes socials que existien. Així ens formàvem una visió i anàvem creixent-.
Em recordo meravellada d’algunes de les coses que m’explicaven i dels moments relaxats de les classes de plàstica. El professor d’Història passava llista i feia preguntes i donava punts positius sempre. Tantes experiències! Al taller de tecnologia i al de ciències, fent experiments de coses que esdevenien reals. Experiències amb els companys, dels jocs florals, dels pastorets, el sopar literari a batxillerat, el carnestoltes… També recordo que a primer d’ESO es va fer una trobada amb gent de diferents Escola Pia. Crec que només hi anaven alguns estudiants de cada escola, basat en mèrits. Vam anar a Pineta i em va encantar l’experiència. Va ser espectacular. Veus en aquell moment que ets part d’alguna cosa més gran que una escola. Quan penso en l’escola, em ve sempre un somriure a la cara. Una altra anècdota: A 4t d’ESO, vam fer un llibre resumint en una pàgina sobre com era cada company. Els vam donar durant l’acte de graduació. Va fer furor!
Vuit adjectius per definir la teva escola?
Innovadora (sempre ha intentat fer les coses de manera diferent), acollidora (em sentia com a casa), completa (toca molts temes i tots els aspectes de l’educació d’una persona), seriosa (professional, fent les coses ben fetes), gran (donava classe des dels 3 als 18 anys, tres grups cada curs), musical (es donava molt d’èmfasi a la música tot i que jo no vaig participar-ne massa) i clau (per la meva vida, té aquesta gran influència d’afectar en els teus anys de formació que són clau).
Que reconeixes en la Jorgina d’avui de la Jorgina d’aquells anys? Quins valors?
Moltes coses perquè aquells anys són els anys en què fas la transformació de nena a adolescent i a jove-adult. Crec que soc molt flexible en el pensament, considero molts punts de vista i soc resilient. Ve d’uns anys a l’escola que van ser durs, però vaig tenir molt suport pel que fa a les tutories. Alguns companys em deien: sempre fas preguntes a classe o fins i tot recordo friccions amb alguns. Me’n recordo de la Tránsito, la tutora, que em deia: “Per què et diuen això? Para’t a pensar-ho, mirem-ho des d’un altre punt de vista”. Tan personalment com professional m’ho miro tot molt, tinc aquesta obertura de ment.
A més a més, sempre he sigut i continuo sent, molt curiosa i tinc molta passió per aprendre. Crec que tots els infants són així, però arran de com vivim l’experiència de l’aprenentatge o ho mantenim o ho perdem una mica. Jo ho mantinc intacte i crec que va ser degut a les experiències molt positives que vaig tenir a l’escola i l’associació emocional positiva amb aprendre.
Què més? Coneixement ampli i global. A l’escola vam aprendre moltes coses que faig servir encara: Sovint quan escrivim un document per un client, penso en continguts de sintaxi i de la classe de gramàtica. Vam fer francès i fa uns mesos vaig tenir una oferta de feina que si no, no hagués tingut. I pel que fa als números, quan mirem si fem una inversió o el compte de resultats del negoci, les bases són d’aquella època. O fins i tot filosofia: sovint faig servir metàfores o exemples fent servir personatges que vam tocar a “filo”!
D’alguna manera, l’escola et va ajudar a descobrir i desenvolupar la teva vocació professional?
Sens dubte. Vaig treure bona nota a totes les matèries i sempre m’ha agradat molt aprendre. Recordo les converses amb els professors, a finals d’ESO i batxillerat. Els de català em deien: “faràs filologia, oi?” Parlant amb els de filosofia, la pregunta era si faria filosofia. Sempre he trobat molt de suport i encoratjament entre els docents. Jo ho volia fer tot (sis o set carreres!). Vaig pensar “faré ciència ara i les lletres pel meu compte.” Vaig decidir apostar per l’enginyeria perquè el coneixement és més aplicat. Tenia el Jordi Fontoba al taller de tecnologia i era enginyer. Va ser un referent per mi, que em va empènyer a anar pel camí de l’enginyeria, en lloc de fer física o matemàtiques per exemple. I quina enginyeria? Volia fer alguna cosa que es pogués veure o tocar: “ponts i camins? O aeronàutica?” Al final vaig fer aeronàutica, però en qualsevol cas l’escola va tenir un paper important en el procés. Recordo que hi havia sessions específiques dedicades a explorar les carreres que hi havia. Parlant de referents, també recordo veure l’Àngels, de Mates i Física, tan potent, i pensar que sí, que les dones poden fer una carrera en aquest espai que potser típicament és més masculí.
En acabar l’escola, entres a la UPC de Terrassa, on et gradues. Com ha estat la teva trajectòria professional?
Va començar mentre feia la carrera. Em van seleccionar per formar part de la International Space University que es va fer a la NASA a Califòrnia, 2009. Més endavant, ja a Anglaterra, el fet de cursar el màster d’aeronàutica em va permetre tenir una oferta de feina a Astrium (després Airbus, la branca de defensa i espai, en diversos rols: el darrer, gestora de projectes de construcció de satèl·lit) i vaig supervisar l’equip que dissenya i construeix satèl·lits de comunicacions. Dos, de fet, ens estan sobrevolant. Després vaig fer el MBA, i vaig treballar al Boston Consulting Group a Londres, assessorant múltiples empreses i consells executius en diversos sectors.
Des del 2018, treballo per la City Football Group, empresa propietària de 10 equips de futbol, el més famós el Manchester City. Vaig començar com a directora d’educació de futbol. Ara soc directora d’educació de futbol i futbol recreacional. Com a part d’aquest càrrec, formo part de la junta directiva d’una empresa de futbol recreacional.
Quins consells donaries a l’alumnat de Batxillerat de l’Escola Pia que vulgui estudiar el mateix que tu?
A la vida, hi ha coses que pots controlar i coses que no i totes afecten el resultat final. Centra’t en les que controles: posa-hi esforç, estudia, aprèn… Quan et fas gran i fa anys que treballes, t’adones del privilegi que són els anys d’estudi en què només tens una cosa a fer. No hi ha responsabilitats d’una família, o d’haver de fer coses perquè el cap ho diu; estàs centrat purament en el teu desenvolupament personal i això és un privilegi. Preneu-vos-ho seriosament, gaudiu, descobriu qui sou i què us agrada, exploreu les vostres passions. Si alguna cosa us apassiona, llenceu-vos-hi, proveu-ho, descobriu… i aprofiteu l’educació excepcional que us estan donant. Viviu al màxim.
Ets membre de la Taula de Presència de l’Escola Pia a Sabadell. Per què has acceptat aquest compromís?
L’Escola Pia de Sabadell en particular i l’Escola Pia en general, sempre tindrà un lloc especial al meu cor perquè crec que ha contribuït de manera definitiva en qui és la Jorgina, com persona i com a professional. Jo crec en el ‘giving back‘: vull contribuir en el que pugui a fer que l’Escola Pia segueixi sent una escola excepcional. L’educació és un dels rols més clau de la societat perquè té una afectació a com serà tothom el dia de demà i el futur que tindrem. Si puc ajudar a fer que es tinguin en compte altres punts de vista, si puc fer servir els meus coneixements i experiència professional… si serveixen d’alguna cosa, les compartiré amb molt de gust.
