dijous, 18 de febrer de 2016

En Jaume Pallarolas mor a Los Àngeles el passat 16 de febrer

Amb una pena immensa us hem de comunicar el decés del P. Jaume Pallarolas i Caurel, succeït a Los Angeles, Califòrnia, aquest 16 de febrer. En Jaume fou Pare Provincial de l’Escola Pia de Catalunya entre els anys 2003 i 2015. Sense el seu guiatge i impuls, polítiques com l’estil metodològic, la implantació de sistemes de control de qualitat, la interdisciplinarietat o la cada cop més creixent implicació dels laics en el projecte comú de totes les escoles no serien una realitat. Se l’ha endut una malaltia ràpida i sobtada, quan estava desenvolupant la seva tasca escolàpia a la Viceprovíncia de les Califòrnies. Però per damunt de tot ens ha deixat una persona sàvia i bona, en el sentit més pur dels termes, que sempre oferia guiatge i ànims a tothom que se li adreçava i que, com bé il·lustra el text que us adjuntem, ha estat font d’inspiració per a tothom fins el darrer moment. Aquest text que us adjuntem és un extracte del correu que l’actual Pare Provincial de l’Escola Pia de Catalunya va adreçar a tots els treballadors i treballadores de la institució en el moment que s’esdevení el tràgic desenllaç. Moltes gràcies Jaume i fins sempre.

El procés ha estat extremadament ràpid i des que els doctors van informar que no hi havia res per fer, fins avui han passat tan sols set dies. En aquesta setmana s’han creuat sentiments de tristesa i d’agraïment; i encara que pugui semblar contradictori, donem gràcies perquè en Jaume ens ha acompanyat en el seu procés. Així ha estat i ho hem viscut. Les persones que venien a visitar-lo arribaven tristes i sortien confortades. En Jaume tenia paraules d’ànim per a tots i els feia somriure. Fins als metges i infermeres passaven per la seva habitació per xerrar amb ell, desitjar-li bona nit o per presentar-li al següent infermer que entrava de guàrdia. Escenes mai vistes per nosaltres. També ho ha percebut així el seu nebot que ha pogut acompanyar-lo en aquests dies. La Doctora que portava el seu cas m’explicava que fa uns dies va tenir una molt mal matí al quiròfan i que quan anava a sortir al migdia a prendre l’aire, va pensar, millor me’n vaig a veure el pare Jaume. Van seure a parlar amb ell i van estar parlant de tot, menys de medicina. Després va compartir amb mi el bé que li havia fet conèixer en Jaume. I així han anat passant ràpidament els pocs dies que hem pogut acompanyar-lo. 

Ahir els religiosos de la Viceprovíncia ens reunírem per compartir aquest moment, i va ser una experiència de fraternitat intensa, en la qual cadascú va poder expressar els seus sentiments en aquesta circumstància. Jaume ens havia unit d’una manera que no sospitàvem, i donem gràcies a Déu per haver-nos donat a un home tan bo, a un escolapi convençut i a un mestre de veritat, que sempre ens ha convidat a mirar més enllà d’on normalment es mira. Aquest matí del dimarts 16 de febrer, a les 10:40 ens ha deixat. I novament, han anat passant els metges i infermers per donar-nos gràcies per haver tingut a un home tan increïble entre ells. I expressaven també el seu agraïment amb les seves llàgrimes. En alguna ocasió li vaig transmetre records de tots vosaltres. Li anava comentant els missatges que anaven arribant i un dia em va dir: “Digues a tothom que siguin bons escolapis”. Aquest és el seu desig que amb gust us transmeto a tots, religiosos, laics i laiques. 

S’ha donat la circumstància que el moment de la seva mort ha coincidit amb el final de l’acte del lliurament de la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona a l’Escola Pia de Catalunya. Part del mèrit és seu, Ens ha deixat per rebre una altra medalla d’or molt més gran.