dijous, 16 de maig de 2013

La promoció del 1966 es retroba a l’escola

El passat dissabte 4 de maig el vestíbul de l’Escola es va omplir d’homenots de 60 anys. Molts d’ells no hi havien tornat a posar els peus des del 1966…Quaranta-set anys ! Altres la vàrem deixar definitivament tres anys més tard. 

Curiositat, il•lusió, melanconia, una certa prevenció a remoure el passat ? 

La promoció que el 1965-66 va cursar el que llavors se’n deia 4rt de Batxillerat érem 94. En aquells temps el Batxillerat començava quan teníem deu anys i per tant, a quart en teníem tretze o catorze. 

Feia setmanes que estàvem "escalfant els motors" a través d’un blog on anàvem penjant fotos i intercanviant salutacions … I a partir de les deu del matí, un rere altre apareixíem per la porta principal de l’Escola. Sabíem que ens coneixíem però molts no ens reconeixíem. 

- I tu, qui ets ? 
- Fulano de tal … i una abraçada ! Quants anys ! 

Set d’entre nosaltres ja ens han deixat per sempre. D’altres no han pogut venir per motius diversos, però 63 hem acudit a la cita. Al voltant d’un esmorzar, l’ambient anava pujant de to. Les prevencions desapareixien ràpidament i la companyonia i els bons records de joventut renaixien espontàniament. 

De seguida, un interès compartit : podem visitar l’Escola ? M’agradaria veure aquella classe de quart de Batxillerat … Pugem l’escala principal, està ben igual !; el despatx del pare Rector, l’antiga Sala d’Actes, ara biblioteca. Quants records sorgeixen de cop ! 

El laboratori, i, finalment, l’antiga classe de quart, ara subdividida en aules més petites, però clarament identificable. Recordem els professors, uns de molt bons, altres no tant. El llatí, la literatura espanyola, les mates, la química, la història, i la “formación del espíritu nacional” … El pare Palà, que feia anar la mà amb massa lleugeresa i el pare Genís Samper que, desafiant el sistema, ens feia classe de matemàtiques en català, doncs estava totalment prohibit. 

Anem fent el recorregut per l’escola. Entrem a l’església i acabem a la Sala d’Actes actual –en el nostre temps gimnàs atrotinat- visionant fotos d’aquell temps i compartint records. Entre nosaltres l’Alba, una noia jove, simpatiquíssima, filla del nostre company Juan Esteban Linares, mort fa pocs anys, i que ha volgut compartir aquests records amb tots nosaltres. 

És la una del migdia. Ha estat com una pel•lícula en blanc i negre. Ja ha passat. Estem molt contents. Ens hem de retrobar … la vida passa, no s’atura. Una encaixada, una altra abraçada. A reveure, company ! 

Gràcies Escola Pia ! 
04 – 05 – 2013 

Joan Saborido

NOTA: Podeu veure més fotografies de la trobada en aquest àlbum.